Amor prehistòric.

Surts i ho fas cercant-me ansiós, amb pressa , sense saber que sóc aquí, veient de quina manera m'he convertit en una petita curiositat dins tu, veient de quina manera acceptes que et sents de la mateixa manera que em sento jo. Em trobes i em mires i la teva cara canvia, i encara m'agrades més així, i mira que és difícil. 

Ets aquí, tan aprop, ho veig tot tan clar, tan senzill, al meu abast, només he de botar, botar les tanques i, una vegada dins, aconseguir que vulguis tirar-les a terra, llevar-les per sempre. I ho tenc tan decidit, el negre ja ha fugit, ja no queden ombres, tot és llum, tot és fàcil.

M'agrada tan que et giris, que em miris amb els teus ulls clars, que em demanis i que la meva resposta sigui sempre "sí".M'agrada tant que no hi hagi opció per mi, així no hi ha dubtes, que els dubtes fan molta por. I m'agrada tant baixar i que em miris per darrera i intentar esbrinar què és el que estàs pensant, què és el que ara diràs. M'agrada tant això, això que no sé què és perquè encara no és res. M'agrada tant imaginar en què ho convertirem. M'agrades tant tu. M'agrado tant jo quan estic amb tu.